Començar l’any amb mal peu

Vam acabar l'any amb un comentari d'humor. Però l'any ha començar molt malament, també periodísticament parlant. Hi ha molts temes oberts sobre els que pot ser molt interessant reflexionar:

El Mundo regala segells del Franquisme! Queda al descobert la veritable línia política d'aquest diari, l'extrema dreta, el franquisme recalcitrant, el centralisme arrasador… només els faltava celebrar els 40 anys de dictadura oferint com a regalet els segells d'aquells temps. No hi ha res més a recordar? I les víctimes del règim? I la violació de l'ordre constitucional i democràtic que va representar l'alçament? Millor regalar-se amb futileses com segells i bitllets de loteria per oblidar les penes i les vergonyes. Quina infàmia.

El saló de lectura de BTV ha estat tancat i s'ha obert una polèmica sobre el comiat de la presentadora, Marina Espasa. Emili Manzano ha acusat l'Ajuntament de censurar el crític comiat de la presentadora i de no haver reemès el programa com és habitutal. Barcelona Televisió ha desmentit les acusacions de Manzano en un comunicat. Sigui com sigui, el comiat de la presentadora és realment interessant i polèmic, si fem cas als comentaris publicats a Youtube…

 

[@more@]

 

– I de la investigació oberta per la Fiscalia de L'Audiència Nacional per l'article "Las tribulaciones del oso Yogui" publicat al diari Deia sobre la cacera del Rei d'Espanya què en dieu? Hi ha doble raser com diu El Mundo per part de la Casa Reial? 

– Sense oblidar el merder dels premis "El Català de l'any" que organitza Els Matins de TV3 i el Periódico de Catalunya per la discussió sobre si s'ha de deixar fora o no Èric Bertran (menor d'edat enviat a l'Audiència Nacional per haver dirigit l'inexistent "Exèrcit del Fènix") de la llista dels 10 finalistes.

– I no parlem ja del futur del català a TVE… que malgrat haver guanyat una prórroga in extremis, sembla que és cosa de pocs "Telediarios". L'estat espanyol finançarà llavors només mitjans de comunicació en una sola llengua. Demostrarà clarament el despreci per les llengües cooficials, les quals deixa desamparades (si no ho estaven ja) i només a mans dels governs autonòmics i els seus esforços més voluntaristes que res (quan ho són, que no sempre és el cas).

Pot ser sí que ha començat molt malament l'any per la llibertat d'expressió, pels mitjans públics i pel català… Bones raons que demostren (malhauradament) la necesitat de El Locutori Públic i de les vostres opinions.

Malgrat tot, bon any!



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.